Conclusió final

Quan es comença en un projecte nou i desconegut és necessària una fase d’observació per tal de conèixer i tenir un primer contacte amb el que s’està fent i tenir clars quins són els objectius que es volen aconseguir. És per això que els primers dies van tenir aquesta funció tant imprescindible. Calia establir un bon clima empàtic, i compartir amb tot l'equip docent, la necessitat de millorar la qualitat educativa. De fet, aquesta hauria de ser la funció de tot mestre i psicopedagog. D’entrada, puc a afirmar que la rebuda al CdA va ser càlida i que el clima que es respira denota certa tranquil.litat per treballar reflexivament, segurament la vida monàstica del Monestir de Poblet i el seu entorn ajuden molt a crear-lo. L'avaluació general de la meva intervenció ha estat molt positiva, m'ha permès treballar col.laborativament amb d'altres docents per aconseguir una mateixa finalitat. Moltes vegades la figura que té el psicopedagog en les escoles e instituts que he estat com a mestre, és el d'una figura intrusiva, poc motivada, examinadora.... Tenint en compte tant els objectius inicials com els interessos personals, no només meus sinó també de l'equip docent, s'ha canviat aquesta concepció errònia del psicopedagog que encara avui en dia, resta a algunes escoles. Els professionals de la psicopedagogia que treballen a les escoles i als instituts formant part dels EAP o dels claustres dels centres educatius estan compromesos exactament en els mateixos objectius que el professorat i els altres professionals dels serveis educatius. Certament, aquest compromís es concreta en un conjunt de tasques específiques relacionades amb el seu àmbit d’especialització, però aquesta actuació especialitzada només té sentit en el marc d’un projecte i d’uns objectius compartits pel conjunt de professionals que posen en comú la seva experiència, els seus coneixements i els seus esforços per millorar l’educació. Cal fer constar que el que pretenia amb aquesta investigació, no és altra cosa que arribar a millorar la qualitat dels processos educatius i ajudar els educadors en la reflexió sistemàtica sobre la seva pràctica educativa; perquè puguin prendre decisions adequades per a millorar-la. També és cert que actualment s’observa en els àmbits educatius una certa actitud negativa enfront del que representaria un nou rol del professor, és a dir, la funció investigadora com a via per a la innovació educativa i el desenvolupament professional. En la nostra societat estem assistint a profundes transformacions que incideixen en l’àmbit educatiu. Cal, doncs, arribar a una comprensió profunda de les necessitats educatives que hi ha sota la pràctica escolar quotidiana. I cal intentar, partint d’aquesta comprensió, transformar-la. Entre l’extens ventall de tasques i funcions que caracteritzen l’assessorament i la intervenció psicopedagògica en l’educació escolar, les que s’orienten directament a la millora de les pràctiques educatives són potser les que reflecteixen més bé la importància i l’interès d’aquest àmbit d’activitat professional per al funcionament del sistema educatiu. Per acabar, fer constar només que l'experiència que n'extrec és molt positiva; tot i que crec que com a futur psicopedagog (i mestre que sóc) la nostra feina cal un aprenentatge continu. cada oportunitat, cada cas i cada alumne i situació és una brillant oportunitat que no podem refusar. El bon mestre i psicopedagog és aquell que més apren dels altres. Per últim, agrair la possibilitat que m'ha ofert el CdA i la UOC per poder viure, en primera persona, una experiència tan real, com extraordinària.

L'autoestima d'un alumne

Ahir, vaig poder assistir en una conferència a càrrec d'una psicòloga infantil, en que va parlar dels aspectes que influeixen en els esportistes: motivació, autoestima, autorealització, relacions amb els pares/mestres/alumnes... La xerrada es va dur a terme al Club de Tennis Montblanc, del qual en sóc monitor de l'Escola de Tennis.

És un video en anglès (subtitulat  en castellà) que tracta sobre l'autoestima dels nostres escolars, i de com poden influenciar les nostres accions en la construcció d'aquesta autoestima.de la persona. Com podreu veure és relaciona l'autoestima personal, amb la quantitat de fitxes de "poker" que un persona té.
Crec, que molts de nosaltres som persones relacionades amb l'àmbit educatiu, i també com a futurs psicopedagogs, cal fomentar la igualtat d'oportunitats, i considerar, tant les nostrtes accions, com les nostres paraules, respecte a la construcció de l'autoestima dels alumnes.

Article sobre la pràctica reflexiva

Us deixo un article interessant sobre la pràctica reflexiva, escrit per Àngels Domingo ( UIC). En l'anterior post, parlava de com es durà a terme aquesta pràctica reflexiva per a millorar el procés metodològic  de la seqüència d'ensenyament-aprenentatge del CdA, i m'ha semblat interessant poder aportar-vos aquest article en què aclara aquesta pràctica docent. Tot i que en molts centres ja s'està duent a terme, crec necessari que cal conceptualitzar-ne la seva definició.
http://www.edu21.cat/ca/continguts/284

L'article està extret del portal educatiu EDU21. Edu21 és un projecte un projecte d'acció i reflexió a l'entorn de l'educació a Catalunya que vol articular un pensament pedagògic propi que permeti afrontar els reptes que avui en dia viu el món de l'educació. Alguns dels seus col.laboradors tenen bastant de nom en l'àmbit educatiu, alguns d'ells escriuen en l'apartat de Mestres del Diari Ara, concretament Enric Roca (docent i psicopedagog) (diari molt recomanable segons el meu parer).

Fase 4: Conclusions i propostes

Entrem en la fase 4. En aquesta fase de la meva intervenció m'he proposat aconseguir els objectius següents:

1. Integrar tots els agents en la redacció de les conclusions final.
2. Determinar propostes d’actuació futures.
3. Generar propostes de millora

Després de l'observació de les sessions, de les entrevistes, amb aspectes intrapersonal e interpersonals, i de les reunions amb l'equip docent, haurem d'aportar propostes de millora de la seva pràctica. De moment es pot afirmar que hem detectat (l'equip docent del CdA i jo mateix), una millora en el procés d'avaluació. Els documents per mesurar l'opinió i la valoració de les sessions, tenen algun  aspecte millorable. També en la metodologia duta a terme, ja que a partir de l'opinió dels alumnes, es valora molt més els aspectes pràctics i la participació activa, per sobre de la resta. També aspectes com la introducció de les TIC en la metodologia, pot aportar una valoració més positiva d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge.

Com s'aconseguirà obtenir aquestes propostes?

Aquestes propostes sortiran de la pràctica reflexiva de tot l'equip docent. Es partirà del que ja fan, es duran a terme una detecció d'aspectes forts i febles de la seva pràctica docent ( DAFO), per aconseguir una pràctica més idònia.

Entrevista amb els docents

Per acabar aquesta fase 3, només em quedava realitzar les entrevistes anteriors esmentades. La veritat que m'ha agradat molt i he trobat que el fet de poder parlar i dialogar sobre temes educatiu amb d'altres professionals, per si sol, ja és enriquidor.

En la memòria faré un buidatge conjunt e tot els resultats de les entrevistes. Us en deixo una mostra!

L'entrevista amb els docents

Benvolguts companys i companyes d'aula ( bé de fet, em sembla que només tinc companyes en aquesta aula), us deixo l'entrevista realitzada als docents del Camp d'Aprenentatge del Monestir del Cister.
L'entrevista consta de dues parts: una d'estructurada i l'altra de semi-estructurada. Totes fan referència als processos i aspectes relacionats amb l'educació i la pràctica educativa, però també a altres aspectes més personals, expectatives. motivacions...

Tal i com va afirmar la Palmira, l'entrevista és un dels punts claus de la meva intervenció, ja que em proporcionen molta informació important, per a la meva intervenció, i posterior observació de la sessió de cada docent.

El procès d'avaluació: cap a la millora de la qualitat educativa

En tot procés d'aprenentatge, ja sigui implícit o explícitament, cal un procés d'avaluació que corrobori aquesta tasca. Si el que volem és millorar la pràctica educativa duta a terme en el Camp d'Aprenenatge, l'avaluació té molt important per la diversitat funcional que té.
Primer, perquè proporciona informació als docents sobre les preferències del seu alumnat. Segon, perquè ajuda a vèncer dificultats trobades, i millores en la següent sessió. Tercer, perquè serveix i orienta a tots els docents que participen de tota activitat docent sobre la implicació del seu alumnat, així com del seu nivell de satisfacció.

Document 2

Document 1

Us deixo els documents utilitzats pel CdA, per tal de que els alumnes puguin avaluar les activitats realitzades (Document 1), i també els mestres  acompanyants del grup (Document 2). Comentar que a línies generals, pot ser un bon punt de partida, respecte al procés d'avaluació del CdA, però crec que és un aspecte que, degut a la importància que té, caldrà fer alguna modificació per a dotar-li de més significat.

Primera observació

Hola de nou, us deixo la primera observació, que tot i no ser del meu àmbit, em va ajudar a descriure les pautes d'observació. Vaig creure oportú fer-la constar, doncs cal recordar que la meva investigació va dirigida a la metodologia emprada epls docents del CdA.

Com vaig fer constar en algun article anterior, l'observació consta de dues parts: una, de la seqüència didàctica emprada; i l'altre és una Nota de camp que em serveix per fer constar altres aspectes: tipus de relacions socials, aspectes motivacionals...

Mario de Miguel Díaz: la varietat metodològica

La varietat de metodologies que es poden fer servir en els processos d’ensenyament i aprenentatge és força àmplia. Mario de Miguel Díaz, en el seu informe "Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Orientaciones para promover el cambio metodológico en el EEES" (2005), en destaca aquestes set com les més habituals:

Metodología	Descripció
Mètode expositiu / lliçó magistral	Es pot definir com la presentació d’un tema estructurat lògicament amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a un objectiu determinat. Aquesta metodologia se centra fonamentalment en l’exposició oral per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.
Classe expositiva participativa	Assumint les característiques del mètode expositiu, la classe expositiva participativa incorpora espais per a la participació i intervenció de l’estudiantat mitjançant activitats de curta durada a l’aula, com són les preguntes directes, les exposicions de l’estudiantat sobre temes  determinats o la resolució de problemes vinculats amb el plantejament teòric exposat.
Aprenentatge cooperatiu	Enfocament interactiu de l’organització del treball a l’aula i fora de l’aula en el qual l’estudiantat és responsable del propi aprenentatge i de l’aprenentatge dels companys i companyes en una situació de corresponsabilitat per assolir fites comunes.
Resolució d’exercicis i problemes	Situacions en què es demana a l’estudiantat que desenvolupi les solucions adequades o correctes mitjançant l’exercitació de rutines, l’aplicació de fórmules o algorismes, l’aplicació de procediments de transformació de la informació disponible i la interpretació dels resultats.
Aprenentatge basat en problemes / projectes	Mètode d’aprenentatge que té com a punt de partida un problema dissenyat pel professorat i que l’estudiantat ha de resoldre o en el qual l’estudiantat du a terme un projecte en un temps determinat per resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant  la planificació, el disseny i la realització d’una sèrie d’activitats. L’aprenentatge per descobriment és la base d’aquests mètodes. La informació de partida subministrada pel professorat és incompleta i l’estudiantat ha de complementar-la mitjançant l’estudi de les fonts adequades. La solució no ha de ser única.
Estudi de casos	Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar-ne hipòtesis, contrastar-ne les dades, reflexionar-hi, completar-ne coneixements, diagnosticar-lo i, en ocasions, assajar-ne els posibles procediments alternatius de solució.
Contracte d’aprenentatge	Acord establert entre el professorat i l’estudiantat per a la consecució d’uns  aprenentatges mitjançant una proposta de treball autònom, amb una supervisió per part del professorat al llarg d’un període determinat. En el contracte d’aprenentatge és bàsic un acord formalitzat, una relació de contraprestació recíproca, una implicació personal i un marc temporal d’execució. Funciona molt bé en assignatures semipresencials i no presencials.

Classificació dels mètodes didàctics

Com ja sabeu un dels aspectes en que em centro per a l'estudi de la meva intervenció, és el mètode didàctic i l'anàlisi de la seva aplicació.
Us deixo una classificació, amb un llenguatge molt planer i entenedor, que pot ajudar a centrar l'objecte d'estdui. "Los métodos de enseñanza". A més si feu un cop d'ull per l'enllaç es pot veure definicions també relacionades amb la meva intervenció: classifcació d'aprenentatges, dinàmiques de grups, la teoria de l'aprenentatge i la instrucció segons J. Bruner...
Molt recomanable!!!

Article interessant: Definició qualitat educativa des de l'aula

Benvolguts companys i companyes,

en fer una recerca per la xarxa per tal de cercar informació sobre la millora de qualitat educativa, he trobat múltiples articles i recursos interessants. Com ja sabeu, la meva intervenció, va encaminada a millorar la pràctica docent, i per tant, com no, millorar-ne també la seva "qualitat" educativa.

Doncs, el que es deia, que cercant per la xarxa he trobat aquest article " Definició de la qualitat educativa des de l'aula" del Dr. Federico Malpica (Director d'Escalae). Escalae és un sistema de qualitat dels procesos de l’aula que permet a un centre educatiu o formatiu: Identificar les pràctiques educatives més adequades; Millorar els seus processos d’ensenyament i aprenentatge; i Certificar la qualitat del seu servei educatiu.

Si féu algun cop d’ull ràpid al recurs, veureu que marca molt la importància als processos de “Com s’ensenya?” i “Com s’avalua?” com a clau per a millorar-ne la qualitat.

En fi, a mi personalment, com a mestre i futur psicopedagog, m’ha ajudat a obrir encara més els ulls i a donar la importància que realment es mereix a aquests processos.

Fase 3: Programació

Un cop acabada la fase de diagnosi, en la qual va servir-me personalment, per conceptualitzar la demanada i conèixer la normativa vigent que regulava els Camps d'Aprenentatge; vaig passar a començar la fase 3: la Programació. Aquesta fase , recordeu, tenia els objectius següents

1. Analitzar la metodologia usada en les diferents sessions per part dels docents.
2. Conèixer les percepcions sobre les relacions i maneres de fer que s’estableixen en l’activitat docent.
3. Identificar les estratègies docents posades en practica.
4. Fomentar la participació col·lectiva i col·laborativa de tots els implicats.
5. Revisar els documents i estratègies referents a l’avaluació de tots els implicats i processos.

Com podeu veure, molts d'aquests objectius s'extrauran de les observacions de les sessions que duran a terme els docents en cada grup.

També, en aquest sentit s'ha volgut donar importància al procés d'avaluació seguida en el CdA, doncs, en tot aprenentatge, l'avaluació  juga un paper fonamental i molt importants en el procés educatiu. es revisarà els documents utilitzats, així com el tipus d'avaluació duta a terme en cada sessió, al final d'una estada, d'una sessió...

Esperem que aquesta fase, amb una quantitat de treball bastant important, pot ser crucial per al desenvolupament del meu projecte, i on , el paper del psicopedagog, pot resultar fonamental per servir d'orientador i d'ajuda als docents que treballen en el CdA.

Seguim endavant!

Reorganització de la fase 2

Un cop acabada aquesta fase 2, i després d'una reunió amb la meva tutora externa, vam prioritzar entrar en la Fase 3:  Programació, tot i que de les activitats proposades en aquesta fase, encara que no havia realitzat les entrevistes als docents, per qüestions varies.

Aquest "problema", es va solucionar posposant les entrevistes per a la següent fase, ja que vam creure (la meva tutora externa, i jo), que podia semblar una mica violent, fer una entrevista, quan encara s'estan creant els vincles de cooperació entre el psicopedagog i els docent.

A més a més, vam prioritzar realitzar les observacions "in situ" de cada docent, ja que era molt difícil, en les dates que vam acordar en un principi, trobar algun docent que pogués realitzar una entrevista amb una mica de tranquil·litat, ja que estaven sobrepassats de feina perquè tenien molts grups d'un dia d'estada o de varis dies que realitzaven els crèdits de síntesi i que per tant, això no permetia o dificultava el desenvolupament normal de l'entrevista.

Al ser un factor que no es veuria esbiaixiat el resultat final, vam creure oportú doncs, posposar les entrevistes amb els docents del CdA, per a la següent fase.


Així doncs, i sense més preàmbuls, es dóna per acabada aquesta fase, tot i que encara faltava una activitat molt important.

Fase 2

Amb tot l'equip del centre, es va acordar fer una primer observació d'un grup que visitava el Camp d'Aprenentatge "Els Monestirs del Cister". Es va creure oportú fer una primera observació d'una sessió d'un dia al CdA, ja que d'aquesta manera m'ajudaria a preparar-me un guió o nota de camp, que em permetria centrar els aspectes de treball sobre la meva investigació.

La veritat és que he visitat alguna vegada un Camp d'Aprenentatge, i la veritat és que es treballa molt diferent que a les aules i escoles ( Aquesta visió és personal, i no pertocaria gaire a la realització de les pràctiques).

A més a més, aquesta "primera" observació va ser a un grup d'un Taller Ocupacional de Turisme, format per gent aturada, d'entre 25 i 45 anys. Per tant, no estaria dins del meu àmbit d'actuació, però vam acordar, com he dit anteriorment, que seria una bona manera de situar i conèixer la manera com funcionaven en aquell CdA.

Va ser gràcies a aquesta observació, i també, al fet d'assolir els objectius de la primera fase, que vam poder establir un mínim guió de treball i pauta d'observació, on s'analitzaria principalment el material utilitzat, la metodologia emprada i l'estratègia usada en totes les activitats dutes a terme en les següents observacions. També es tindrien en compte, la participació i motivació de l'alumnat.

Aquí us deixo els dos guions de treball. El primer document, és un guió de treball, en el qual es recolliran el seguit d'activitats dutes a terme. És fruit de l'observació "in situ", és a dir, de l'observació del moment. L'altre document, és una nota de camp en la qual es valoren altres aspectes, que poden afectar a la realització de les activitats: l'entorn físic, la presència d'altres en el moment de l'observació, les relacions interpersonals...

Objectius de la Fase 2

Un cop finalitzada la primera fase, en que es va dur a terme una concreció de la meva intervenció, i es van establir els aspectes a millorar per part de tot el professorat, així com es duria a terme i en quines condicions; començo la fase 2: Diagnosi.

Per tal de centrar la meva intervenció, us recordo els objectius que persegueixo en aquesta fase:

1. Conèixer la informació contextual del territori, dels alumnes, del camp d’aplicació...
2. Analitzar i recollir la possible literatura sobre la temàtica.
3. Organitzar la informació.
4. Realitzar una entrevista a cada docent.
5. Conceptualitzar la demanda.
6. Constituir una comissió de seguiment amb la tutora externa.

Per dur a terme aquesta fase, primer ha realitzat una recerca normativa que regula els Camps d'Aprenentatge, això em pot ajudar a centrar la meva intervenció i no allunyar-me del que realment importa, a més a més, m'ajuda a contextualitzar-ne l'acció educativa que tots els CdAs, així com la seva regulació.

La regulació actual en què està immers el Camp d'Aprenentatge és la següent:

• DECRET 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament. En el qual explica les funcions dels serveis educatius, el seu àmbit d'actuació, la forma d'accedir-hi i la permanència del seu personal i la seva dependència en l'organigrama del Departament d'Ensenyament, aprofitant l'experiència adquirida fins ara del funcionament d'aquests serveis.
• ORDRE de 13 de març de 1992, de creació de nous camps d'aprenentatge del Departament d'Ensenyament. (DOGC núm. 1573)
• Resolució de 29 de juny de 2011 relativa a l’organització i el funcionament dels serveis educatius per al curs 2011-2012

Amb la intenció doncs d'assolir els dos primers objectius proposats, vaig fer una ullada de la normativa vigent.

Contextualització de la intervenció

Primer que tot, i per tal de "situar" la demanda, vaig a realitzar una contextualització de la meva intervenció.

La meva intervenció, com ja deureu saber, és basa en l'anàlisis de la pràctica docent de l'equip professional de que disposa el Camp d'Aprenentatge (CdA) Monestirs del Cister. El CdA és un servei educatiu del Departament d'Ensenyament que ofereix al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya: els monestirs cistercencs. Situat a les afores de la població de l'Espluga de Francolí,

L'estada de dos a cinc dies en el nostre Camp d'Aprenentatge facilita la descoberta del medi natural, social i històric de la comarca on està situat i fa incidència especial en els continguts de l'educació ambiental i de patrimoni, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l'alumnat.

El Camp d'Aprenentatge s'adreça principalment a alumnes d'Educació Primària, de Secundària, dels Cicles formatius i del Batxillerat dels centres educatius de Catalunya. En cas excepcional, condicionat a projectes de treball concrets i a la disponibilitat, es podrà atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.

Els camps d'aprenentatge estan regulats, com a serveis educatius del Departament d'Educació, pel Decret 155/1994.

L'edifici ,amb seu a l'Espluga de Francolí, està situat a l'Alberg Jaume I, que forma part del XANASCAT ( Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya), compartint estances amb altres Departaments, els qual també realitzen alguna activitat de manera coordinada amb els monitors del departament educatiu del Paratge Natural d'Interès Nacional dels Bosc de Poblet ( PNIN ).

Mostra un mapa més gran

Una recomanació lectora!

Arribats gairebé, a la nostra finalització d'aquesta Llicenciatura en Psicopedagogia, us deixo un llibre de Carles Moreneo, i Isabel Solé, molt recomanable, no només per a la realització del meu Pràcticum, sinó també ,com a futurs psicopedagogs.

El llibre es titula " El asesoramiento psicopedagógico: una perspectca profesional y constructivista".

M'he promès llegir-lo tot aquest estiu, ja que de moment només l'utilitzo per fer consulta, i segons el meu criteri, em sembla molt valuós per fer una lectura a consciència amb molt més temps.

En fi, salut i bona lectura.

Etapa pre-investigació

El proppassat 5 i 6 de març va tenir lloc al Camp d'aprenentatge del Monestir del Císter, amb seu a l'espluga de Francolí ( Conca de Barberà) la primera fase del meu Pràcticum. Com ja sabeu el meu projecte e intervenció, intenta analitzar la pràctica docent, per a poder arribar a fer propostes de millora en aquesta pràctica.

Aquest primer contacte formal va consistir en una reunió amb tot l'equip docent, per tal de delimitar la meva intervenció. Vam debatre sobre quins aspectes es valorarien, i quins dies es realitzarien l'observació. Finalment, vam arribar a la conclusió de centrar-nos principal amb la metodologia i les estratègies que utilitzen els docents. Cal fer constar que tots els docents es van sentir implicats a l'hora de la negociació de la meva intervenció.

Un cop delimitada la meva intervenció i posterior demanda, es va passar a a la contextualització d'aquesta. Em van oferir molta ajuda, ja que el Camp d'Aprenentatge del Cister, realitza un treball amb xarxa amb d'altres Departaments i associacions.

Recordant els objectius que m'havia plantejat en un principi, que són els següents:

1. Establir un primer contacte amb les diferents parts d’aquesta investigació
2. Plantejar, delimitar i negociar l’elaboració del projecte d’investigació.
3. Detectar conjuntament amb l’equip docent uns símptomes en la seva activitat docent.
4. Realitzar una demanda conjuntament amb els professionals implicats de la nostra intervenció
5. Contextualitzar la demanda.

Es pot comentar que , tots els objectius es van assolir plenament, gràcies a aquest entorn de treball col.laboratiu. Tal i com afirma en I. Solé (1989): "Todo apoyo adquiere una dimensión asesora cunado es capaz de establecer un espacio en el que, gracias a la acción conjunta y complementária de los profesores y del profesional que lo ofrece, se opera un cambio cualitativo en larepresnetación de determinada y/o en su ejecución práctica".

En conclusió, i mirant els indicadors d'avaluació d'aquesta primera fase, puc afirmar que tots els indicadors mencionats en el meu projecte, s'assoleixen a la perfecció, fent de l'entorn de treball col.laboratiu un dels màxims exponents de la meva posterior intervenció.

Primer contacte amb el CdA

Molt abans de que la Palmira ( Tutora de l'assignatura del meu Pràcticum) m'indiqués els aspectes susceptibles de millora del meu pre-projecte, vaig establir una entrevista, de caire no-formal, amb la meva tutora externa que tinc durant la meva intervenció, per tal de poder centrar la meva intervenció, i així , el mateix permetre al Camp d'Aprenentatge, que en pogués treure'n profit.

Primer, ens vam centrar amb les funcions més bàsiques d'un Psicopedagog en l'àmbit de l'educació escolar. Moltes vegades s'associa aquest tipus d'intervencions a "examinar" els alumnes que presenten més dificultats d'aprenentatge, ja sigui per que demanden algunes necessitats diferents o especials.

Lògicament, els alumnes que visiten el CdA, no permet veure'n massa la seva evolució, com tampoc dur a terme un estudi complet de la intervenció, degut als pocs dies ( de vegades només és una visita d'unes hores) que resideixen en el CdA.

Així doncs, en un principi, vam voler centrar la meva intervenció, en un aspecte que sí pot ser observable i digne d'estudi, com és la pràctica docent, per així fer una funció diferent, a la que tothom dóna al psicopedagog, la figura d'orientador, però només als alumnes, sinó als propis docents.

Va ser un primer contacte, molt agradable, per cert, que em va servir per fer un punt de partida de la meva intervenció, dins d'un marc col.laboratiu de treball i d'intervenció.

Concepció constructivista

Un dels models en el qual es basa el meu projecte a l'hora d'analitzar la pràctica docent dels professionals del camp d'aprenentatge, en els quals es fomenta el meu projecte és la concepció constructivista de l'aprenentatge. Tot i que tota teoria, moltes vegades es fa difícil, d'empasar, he trobat un enllaç molt interessant en el qual hi apareix una petita, però a la vegada important explicació d'aquesta teoria i del seu aprenentatge o ensenyament adaptatiu.

En fi, no dubteu a fer una lectura ràpida sobre aquest tipus de visió de l'aprenentatge, de Carlos Dorado Perea ( mestre, Llicenciat en Psicologia i Pedagogia per la UAB).

Bibliografia: Criteris psicopedagògics i recursos per atendre la diversitat a Secundària.

Sé del cert, que això de dur a terme pràctiques inclusives i basades en la reflexió de tots els professionals no és cosa fàcil. De vegades, les nostres escoles e instituts estan "clausurats" en metodologies massa tradicionals, i es defugen o menystenen altres pràctiques i metodologies per a dur a terme una activitat docent, que atengui a la diversitat.

Aquest llibre " Criterios psicopedagògicos y recursos para atender la diversidad en secundaria" de Javier Onrubia, maria Teresa Fillat, Mª Dolors Martínez i Manel Udian, és un gran ajuda per a tot el professorat i centres educatius que volen millorar la qualitat educativa ( motiu principal que gira entorn del meu projecte). També ofereix uns criteris i recursos concrets que provenen d'aportacions teòriques, com també d'experiències posades com a exemple.

En fi, molt recomanable per començar a indagar sobre quins aspectes ha de tenir una bona metodologia, per tal d'oferir una atenció a la diversitat de tot l'alumnat

Fases de la meva intervenció

La meva intervenció, que consistirà en dur a terme una petita i modesta investigació, es guiarà per les fases següents:

FASE 1: Pre-investigació

Objectius:

1. Establir un primer contacte amb les diferents parts d’aquesta investigació
2. Plantejar, delimitar i negociar l’elaboració del projecte d’investigació.
3. Detectar conjuntament amb l’equip docent uns símptomes en la seva activitat docent.
4. Realitzar una demanda conjuntament amb els professionals implicats de la nostra intervenció
5. Contextualitzar la demanda.

FASE 2: Diagnosi

1. Conèixer la informació contextual del territori, dels alumnes, del camp d’aplicació...
2. Analitzar i recollir la possible literatura sobre la temàtica.
3. Organitzar la informació.
4. Realitzar una entrevista a cada docent.
5. Conceptualitzar la demanda.
6. Constituir una comissió de seguiment amb la tutora externa.

FASE 3: Programació

1. Analitzar la metodologia usada en les diferents sessions per part dels docents.
2. Conèixer les percepcions sobre les relacions i maneres de fer que s’estableixen en l’activitat docent.
3. Identificar les estratègies docents posades en practica.
4. Fomentar la participació col·lectiva i col·laborativa de tots els implicats.
5. Revisar els documents i estratègies referents a l’avaluació de tots els implicats i processos.

FASE 4: Conclusions i propostes

1. Integrar tots els agents en la redacció de les conclusions final.
2. Determinar propostes d’actuació futures.
3. Generar propostes de millora.

FASE 5: Posada en pràctica, avaluació i nous símptomes

1. Avaluar les propostes dutes a terme en la fase anterior.
2. Redactar un informe final
3. Modificar l’informe final, per tal de millorar-ne la seva aplicació.

El meu projecte: Analitzem i millorem la seqüència d’ensenyament-aprenentatge d’un CdA.

Hola companys,

us deixo el meu projecte que està dins l’àmbit de l’Educació Escolar.



Tema del projecte:

Àmbit Educació Escolar 0 – 18 anys

Com a centre d’educació formal, cal donar una resposta docent de qualitat a tots els alumnes que hi assisteixen. A partit d’aquesta necessitat cal doncs, un anàlisi, de la seqüència , metodologia i avaluació, a partir de la participació i reflexió de tots els docents implicats en aquest procés, gràcies a la realització d’un pla d’acció, orientat a la millora educativa.

El projecte va dirigit, doncs, a analitzar, observar, contextualitzar, avaluar, identificar els punts forts i febles de l’aplicació metodològica en la pràctica docent dels mestres i professors que hi ha al CdA, i analitzar també les seves motivacions i expectatives.

Perspectives teòriques

- Model d’orientació i intervenció col·laboratiu: a partir de la reflexió i aportacions de diferents models i de la pràctica dels professionals i que es construeix en cada context a partir de la participació de tots els protagonistes.

- Model d’avaluació psicopedagògica en el context: procés vinculat als espais en els quals es desenvolupa l’activitat educativa, partint de la representació que l’equip es fa de les necessitats evidenciades i de les dificultats detectades.

- Avaluació pedagògica de necessitats educatives: es cerca l’adequació de la resposta educativa a les necessitats dels usuaris a través de l’avaluació i l’orientació psicopedagògica.

- Per què he triat aquest projecte?

La meva tria sobre aquest projecte rau en l’interès mostrat per tot l’equip docent per millorar e innovar noves accions educatives en la realització de la seva tasca docent. Un anàlisi d’aquest procés didàctic que s’està duent a terme en el CdA, és primordial per fer propostes de millora i observar des d’on s’està partint. El fet d’analitzar, avaluar i fer propostes de millora enriquirà l’acció educativa del CdA, i de la seva activitat educativa.

- El per què i la Continuïtat del projecte

El meu projecte l’he enfocat com a una investigació-acció degut, en primer lloc, a la demanda que es fa des de l’equip docent. L’entorn és col·laboratiu i participatiu ja que compto amb la seva participació i col·laboració des del mateix moment de detectar-ne les necessitats o situacions problemàtiques.

S’espera una continuïtat a la finalització del meu projecte, i una revisió constant en espiral a partir de la pràctica de tot docent immers en el CdA.

- Agents educatius

La intervenció que es durà a terme serà a partir de l’observació i anàlisi del personal docent del CdA, en la seva activitat didàctica amb els alumnes procedents de diferents escoles e instituts, amb la finalitat de millorar, sempre que sigui necessari, la seva tasca docent.

El context en que està immers la pràctica d’aquests docents pot variar segons quin sigui la demanda que en fa l’escola; però sempre estarà relacionat amb l’Edat Mitjana i l’època d’esplendor dels monestirs Cistercencs: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus. Les visites”in situ” dels alumnes seran les activitats que observaré i analitzaré, juntament amb l’organització i la valoració de les activitats a traves de les reunions periòdiques de tot l’equip docent.



Tot camí té un final: el començament d’un altre camí nou ( Josep Andreu)

Benvinguts i benvingudes al meu bloc

Hola a tots i totes a la presentació del meu bloc. Saben els que em coneixen que en sóc seguidor i usuari habitual, ja sigui com a entorn d'aprenentatge a l'aula amb el Bloc d'Aula, o sinzellament per expresar i donar la meva opinió vers algun tema d'actualitat.

Us dono la benvinguda al meu espai, on espero aprendre acad dia, gràcies a la vostra col.laboració, ja sigui opinant, o fent crítica constructiva, o senzillament recolzant les opinions.

Quedeu tots invitats a fer una construcció col.laborativa del coneixement.
Salut!