Conclusió final

Quan es comença en un projecte nou i desconegut és necessària una fase d’observació per tal de conèixer i tenir un primer contacte amb el que s’està fent i tenir clars quins són els objectius que es volen aconseguir. És per això que els primers dies van tenir aquesta funció tant imprescindible. Calia establir un bon clima empàtic, i compartir amb tot l'equip docent, la necessitat de millorar la qualitat educativa. De fet, aquesta hauria de ser la funció de tot mestre i psicopedagog. D’entrada, puc a afirmar que la rebuda al CdA va ser càlida i que el clima que es respira denota certa tranquil.litat per treballar reflexivament, segurament la vida monàstica del Monestir de Poblet i el seu entorn ajuden molt a crear-lo. L'avaluació general de la meva intervenció ha estat molt positiva, m'ha permès treballar col.laborativament amb d'altres docents per aconseguir una mateixa finalitat. Moltes vegades la figura que té el psicopedagog en les escoles e instituts que he estat com a mestre, és el d'una figura intrusiva, poc motivada, examinadora.... Tenint en compte tant els objectius inicials com els interessos personals, no només meus sinó també de l'equip docent, s'ha canviat aquesta concepció errònia del psicopedagog que encara avui en dia, resta a algunes escoles. Els professionals de la psicopedagogia que treballen a les escoles i als instituts formant part dels EAP o dels claustres dels centres educatius estan compromesos exactament en els mateixos objectius que el professorat i els altres professionals dels serveis educatius. Certament, aquest compromís es concreta en un conjunt de tasques específiques relacionades amb el seu àmbit d’especialització, però aquesta actuació especialitzada només té sentit en el marc d’un projecte i d’uns objectius compartits pel conjunt de professionals que posen en comú la seva experiència, els seus coneixements i els seus esforços per millorar l’educació. Cal fer constar que el que pretenia amb aquesta investigació, no és altra cosa que arribar a millorar la qualitat dels processos educatius i ajudar els educadors en la reflexió sistemàtica sobre la seva pràctica educativa; perquè puguin prendre decisions adequades per a millorar-la. També és cert que actualment s’observa en els àmbits educatius una certa actitud negativa enfront del que representaria un nou rol del professor, és a dir, la funció investigadora com a via per a la innovació educativa i el desenvolupament professional. En la nostra societat estem assistint a profundes transformacions que incideixen en l’àmbit educatiu. Cal, doncs, arribar a una comprensió profunda de les necessitats educatives que hi ha sota la pràctica escolar quotidiana. I cal intentar, partint d’aquesta comprensió, transformar-la. Entre l’extens ventall de tasques i funcions que caracteritzen l’assessorament i la intervenció psicopedagògica en l’educació escolar, les que s’orienten directament a la millora de les pràctiques educatives són potser les que reflecteixen més bé la importància i l’interès d’aquest àmbit d’activitat professional per al funcionament del sistema educatiu. Per acabar, fer constar només que l'experiència que n'extrec és molt positiva; tot i que crec que com a futur psicopedagog (i mestre que sóc) la nostra feina cal un aprenentatge continu. cada oportunitat, cada cas i cada alumne i situació és una brillant oportunitat que no podem refusar. El bon mestre i psicopedagog és aquell que més apren dels altres. Per últim, agrair la possibilitat que m'ha ofert el CdA i la UOC per poder viure, en primera persona, una experiència tan real, com extraordinària.