Conclusió final

Quan es comença en un projecte nou i desconegut és necessària una fase d’observació per tal de conèixer i tenir un primer contacte amb el que s’està fent i tenir clars quins són els objectius que es volen aconseguir. És per això que els primers dies van tenir aquesta funció tant imprescindible. Calia establir un bon clima empàtic, i compartir amb tot l'equip docent, la necessitat de millorar la qualitat educativa. De fet, aquesta hauria de ser la funció de tot mestre i psicopedagog. D’entrada, puc a afirmar que la rebuda al CdA va ser càlida i que el clima que es respira denota certa tranquil.litat per treballar reflexivament, segurament la vida monàstica del Monestir de Poblet i el seu entorn ajuden molt a crear-lo. L'avaluació general de la meva intervenció ha estat molt positiva, m'ha permès treballar col.laborativament amb d'altres docents per aconseguir una mateixa finalitat. Moltes vegades la figura que té el psicopedagog en les escoles e instituts que he estat com a mestre, és el d'una figura intrusiva, poc motivada, examinadora.... Tenint en compte tant els objectius inicials com els interessos personals, no només meus sinó també de l'equip docent, s'ha canviat aquesta concepció errònia del psicopedagog que encara avui en dia, resta a algunes escoles. Els professionals de la psicopedagogia que treballen a les escoles i als instituts formant part dels EAP o dels claustres dels centres educatius estan compromesos exactament en els mateixos objectius que el professorat i els altres professionals dels serveis educatius. Certament, aquest compromís es concreta en un conjunt de tasques específiques relacionades amb el seu àmbit d’especialització, però aquesta actuació especialitzada només té sentit en el marc d’un projecte i d’uns objectius compartits pel conjunt de professionals que posen en comú la seva experiència, els seus coneixements i els seus esforços per millorar l’educació. Cal fer constar que el que pretenia amb aquesta investigació, no és altra cosa que arribar a millorar la qualitat dels processos educatius i ajudar els educadors en la reflexió sistemàtica sobre la seva pràctica educativa; perquè puguin prendre decisions adequades per a millorar-la. També és cert que actualment s’observa en els àmbits educatius una certa actitud negativa enfront del que representaria un nou rol del professor, és a dir, la funció investigadora com a via per a la innovació educativa i el desenvolupament professional. En la nostra societat estem assistint a profundes transformacions que incideixen en l’àmbit educatiu. Cal, doncs, arribar a una comprensió profunda de les necessitats educatives que hi ha sota la pràctica escolar quotidiana. I cal intentar, partint d’aquesta comprensió, transformar-la. Entre l’extens ventall de tasques i funcions que caracteritzen l’assessorament i la intervenció psicopedagògica en l’educació escolar, les que s’orienten directament a la millora de les pràctiques educatives són potser les que reflecteixen més bé la importància i l’interès d’aquest àmbit d’activitat professional per al funcionament del sistema educatiu. Per acabar, fer constar només que l'experiència que n'extrec és molt positiva; tot i que crec que com a futur psicopedagog (i mestre que sóc) la nostra feina cal un aprenentatge continu. cada oportunitat, cada cas i cada alumne i situació és una brillant oportunitat que no podem refusar. El bon mestre i psicopedagog és aquell que més apren dels altres. Per últim, agrair la possibilitat que m'ha ofert el CdA i la UOC per poder viure, en primera persona, una experiència tan real, com extraordinària.

L'autoestima d'un alumne

Ahir, vaig poder assistir en una conferència a càrrec d'una psicòloga infantil, en que va parlar dels aspectes que influeixen en els esportistes: motivació, autoestima, autorealització, relacions amb els pares/mestres/alumnes... La xerrada es va dur a terme al Club de Tennis Montblanc, del qual en sóc monitor de l'Escola de Tennis.

És un video en anglès (subtitulat  en castellà) que tracta sobre l'autoestima dels nostres escolars, i de com poden influenciar les nostres accions en la construcció d'aquesta autoestima.de la persona. Com podreu veure és relaciona l'autoestima personal, amb la quantitat de fitxes de "poker" que un persona té.
Crec, que molts de nosaltres som persones relacionades amb l'àmbit educatiu, i també com a futurs psicopedagogs, cal fomentar la igualtat d'oportunitats, i considerar, tant les nostrtes accions, com les nostres paraules, respecte a la construcció de l'autoestima dels alumnes.

Article sobre la pràctica reflexiva

Us deixo un article interessant sobre la pràctica reflexiva, escrit per Àngels Domingo ( UIC). En l'anterior post, parlava de com es durà a terme aquesta pràctica reflexiva per a millorar el procés metodològic  de la seqüència d'ensenyament-aprenentatge del CdA, i m'ha semblat interessant poder aportar-vos aquest article en què aclara aquesta pràctica docent. Tot i que en molts centres ja s'està duent a terme, crec necessari que cal conceptualitzar-ne la seva definició.
http://www.edu21.cat/ca/continguts/284

L'article està extret del portal educatiu EDU21. Edu21 és un projecte un projecte d'acció i reflexió a l'entorn de l'educació a Catalunya que vol articular un pensament pedagògic propi que permeti afrontar els reptes que avui en dia viu el món de l'educació. Alguns dels seus col.laboradors tenen bastant de nom en l'àmbit educatiu, alguns d'ells escriuen en l'apartat de Mestres del Diari Ara, concretament Enric Roca (docent i psicopedagog) (diari molt recomanable segons el meu parer).

Fase 4: Conclusions i propostes

Entrem en la fase 4. En aquesta fase de la meva intervenció m'he proposat aconseguir els objectius següents:

1. Integrar tots els agents en la redacció de les conclusions final.
2. Determinar propostes d’actuació futures.
3. Generar propostes de millora

Després de l'observació de les sessions, de les entrevistes, amb aspectes intrapersonal e interpersonals, i de les reunions amb l'equip docent, haurem d'aportar propostes de millora de la seva pràctica. De moment es pot afirmar que hem detectat (l'equip docent del CdA i jo mateix), una millora en el procés d'avaluació. Els documents per mesurar l'opinió i la valoració de les sessions, tenen algun  aspecte millorable. També en la metodologia duta a terme, ja que a partir de l'opinió dels alumnes, es valora molt més els aspectes pràctics i la participació activa, per sobre de la resta. També aspectes com la introducció de les TIC en la metodologia, pot aportar una valoració més positiva d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge.

Com s'aconseguirà obtenir aquestes propostes?

Aquestes propostes sortiran de la pràctica reflexiva de tot l'equip docent. Es partirà del que ja fan, es duran a terme una detecció d'aspectes forts i febles de la seva pràctica docent ( DAFO), per aconseguir una pràctica més idònia.

Entrevista amb els docents

Per acabar aquesta fase 3, només em quedava realitzar les entrevistes anteriors esmentades. La veritat que m'ha agradat molt i he trobat que el fet de poder parlar i dialogar sobre temes educatiu amb d'altres professionals, per si sol, ja és enriquidor.

En la memòria faré un buidatge conjunt e tot els resultats de les entrevistes. Us en deixo una mostra!

L'entrevista amb els docents

Benvolguts companys i companyes d'aula ( bé de fet, em sembla que només tinc companyes en aquesta aula), us deixo l'entrevista realitzada als docents del Camp d'Aprenentatge del Monestir del Cister.
L'entrevista consta de dues parts: una d'estructurada i l'altra de semi-estructurada. Totes fan referència als processos i aspectes relacionats amb l'educació i la pràctica educativa, però també a altres aspectes més personals, expectatives. motivacions...

Tal i com va afirmar la Palmira, l'entrevista és un dels punts claus de la meva intervenció, ja que em proporcionen molta informació important, per a la meva intervenció, i posterior observació de la sessió de cada docent.

El procès d'avaluació: cap a la millora de la qualitat educativa

En tot procés d'aprenentatge, ja sigui implícit o explícitament, cal un procés d'avaluació que corrobori aquesta tasca. Si el que volem és millorar la pràctica educativa duta a terme en el Camp d'Aprenenatge, l'avaluació té molt important per la diversitat funcional que té.
Primer, perquè proporciona informació als docents sobre les preferències del seu alumnat. Segon, perquè ajuda a vèncer dificultats trobades, i millores en la següent sessió. Tercer, perquè serveix i orienta a tots els docents que participen de tota activitat docent sobre la implicació del seu alumnat, així com del seu nivell de satisfacció.

Document 2

Document 1

Us deixo els documents utilitzats pel CdA, per tal de que els alumnes puguin avaluar les activitats realitzades (Document 1), i també els mestres  acompanyants del grup (Document 2). Comentar que a línies generals, pot ser un bon punt de partida, respecte al procés d'avaluació del CdA, però crec que és un aspecte que, degut a la importància que té, caldrà fer alguna modificació per a dotar-li de més significat.

Primera observació

Hola de nou, us deixo la primera observació, que tot i no ser del meu àmbit, em va ajudar a descriure les pautes d'observació. Vaig creure oportú fer-la constar, doncs cal recordar que la meva investigació va dirigida a la metodologia emprada epls docents del CdA.

Com vaig fer constar en algun article anterior, l'observació consta de dues parts: una, de la seqüència didàctica emprada; i l'altre és una Nota de camp que em serveix per fer constar altres aspectes: tipus de relacions socials, aspectes motivacionals...

Mario de Miguel Díaz: la varietat metodològica

La varietat de metodologies que es poden fer servir en els processos d’ensenyament i aprenentatge és força àmplia. Mario de Miguel Díaz, en el seu informe "Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Orientaciones para promover el cambio metodológico en el EEES" (2005), en destaca aquestes set com les més habituals:

Metodología	Descripció
Mètode expositiu / lliçó magistral	Es pot definir com la presentació d’un tema estructurat lògicament amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a un objectiu determinat. Aquesta metodologia se centra fonamentalment en l’exposició oral per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.
Classe expositiva participativa	Assumint les característiques del mètode expositiu, la classe expositiva participativa incorpora espais per a la participació i intervenció de l’estudiantat mitjançant activitats de curta durada a l’aula, com són les preguntes directes, les exposicions de l’estudiantat sobre temes  determinats o la resolució de problemes vinculats amb el plantejament teòric exposat.
Aprenentatge cooperatiu	Enfocament interactiu de l’organització del treball a l’aula i fora de l’aula en el qual l’estudiantat és responsable del propi aprenentatge i de l’aprenentatge dels companys i companyes en una situació de corresponsabilitat per assolir fites comunes.
Resolució d’exercicis i problemes	Situacions en què es demana a l’estudiantat que desenvolupi les solucions adequades o correctes mitjançant l’exercitació de rutines, l’aplicació de fórmules o algorismes, l’aplicació de procediments de transformació de la informació disponible i la interpretació dels resultats.
Aprenentatge basat en problemes / projectes	Mètode d’aprenentatge que té com a punt de partida un problema dissenyat pel professorat i que l’estudiantat ha de resoldre o en el qual l’estudiantat du a terme un projecte en un temps determinat per resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant  la planificació, el disseny i la realització d’una sèrie d’activitats. L’aprenentatge per descobriment és la base d’aquests mètodes. La informació de partida subministrada pel professorat és incompleta i l’estudiantat ha de complementar-la mitjançant l’estudi de les fonts adequades. La solució no ha de ser única.
Estudi de casos	Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar-ne hipòtesis, contrastar-ne les dades, reflexionar-hi, completar-ne coneixements, diagnosticar-lo i, en ocasions, assajar-ne els posibles procediments alternatius de solució.
Contracte d’aprenentatge	Acord establert entre el professorat i l’estudiantat per a la consecució d’uns  aprenentatges mitjançant una proposta de treball autònom, amb una supervisió per part del professorat al llarg d’un període determinat. En el contracte d’aprenentatge és bàsic un acord formalitzat, una relació de contraprestació recíproca, una implicació personal i un marc temporal d’execució. Funciona molt bé en assignatures semipresencials i no presencials.

Classificació dels mètodes didàctics

Com ja sabeu un dels aspectes en que em centro per a l'estudi de la meva intervenció, és el mètode didàctic i l'anàlisi de la seva aplicació.
Us deixo una classificació, amb un llenguatge molt planer i entenedor, que pot ajudar a centrar l'objecte d'estdui. "Los métodos de enseñanza". A més si feu un cop d'ull per l'enllaç es pot veure definicions també relacionades amb la meva intervenció: classifcació d'aprenentatges, dinàmiques de grups, la teoria de l'aprenentatge i la instrucció segons J. Bruner...
Molt recomanable!!!

Article interessant: Definició qualitat educativa des de l'aula

Benvolguts companys i companyes,

en fer una recerca per la xarxa per tal de cercar informació sobre la millora de qualitat educativa, he trobat múltiples articles i recursos interessants. Com ja sabeu, la meva intervenció, va encaminada a millorar la pràctica docent, i per tant, com no, millorar-ne també la seva "qualitat" educativa.

Doncs, el que es deia, que cercant per la xarxa he trobat aquest article " Definició de la qualitat educativa des de l'aula" del Dr. Federico Malpica (Director d'Escalae). Escalae és un sistema de qualitat dels procesos de l’aula que permet a un centre educatiu o formatiu: Identificar les pràctiques educatives més adequades; Millorar els seus processos d’ensenyament i aprenentatge; i Certificar la qualitat del seu servei educatiu.

Si féu algun cop d’ull ràpid al recurs, veureu que marca molt la importància als processos de “Com s’ensenya?” i “Com s’avalua?” com a clau per a millorar-ne la qualitat.

En fi, a mi personalment, com a mestre i futur psicopedagog, m’ha ajudat a obrir encara més els ulls i a donar la importància que realment es mereix a aquests processos.