Mario de Miguel Díaz: la varietat metodològica

La varietat de metodologies que es poden fer servir en els processos d’ensenyament i aprenentatge és força àmplia. Mario de Miguel Díaz, en el seu informe "Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Orientaciones para promover el cambio metodológico en el EEES" (2005), en destaca aquestes set com les més habituals:

Metodología	Descripció
Mètode expositiu / lliçó magistral	Es pot definir com la presentació d’un tema estructurat lògicament amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a un objectiu determinat. Aquesta metodologia se centra fonamentalment en l’exposició oral per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.
Classe expositiva participativa	Assumint les característiques del mètode expositiu, la classe expositiva participativa incorpora espais per a la participació i intervenció de l’estudiantat mitjançant activitats de curta durada a l’aula, com són les preguntes directes, les exposicions de l’estudiantat sobre temes  determinats o la resolució de problemes vinculats amb el plantejament teòric exposat.
Aprenentatge cooperatiu	Enfocament interactiu de l’organització del treball a l’aula i fora de l’aula en el qual l’estudiantat és responsable del propi aprenentatge i de l’aprenentatge dels companys i companyes en una situació de corresponsabilitat per assolir fites comunes.
Resolució d’exercicis i problemes	Situacions en què es demana a l’estudiantat que desenvolupi les solucions adequades o correctes mitjançant l’exercitació de rutines, l’aplicació de fórmules o algorismes, l’aplicació de procediments de transformació de la informació disponible i la interpretació dels resultats.
Aprenentatge basat en problemes / projectes	Mètode d’aprenentatge que té com a punt de partida un problema dissenyat pel professorat i que l’estudiantat ha de resoldre o en el qual l’estudiantat du a terme un projecte en un temps determinat per resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant  la planificació, el disseny i la realització d’una sèrie d’activitats. L’aprenentatge per descobriment és la base d’aquests mètodes. La informació de partida subministrada pel professorat és incompleta i l’estudiantat ha de complementar-la mitjançant l’estudi de les fonts adequades. La solució no ha de ser única.
Estudi de casos	Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar-ne hipòtesis, contrastar-ne les dades, reflexionar-hi, completar-ne coneixements, diagnosticar-lo i, en ocasions, assajar-ne els posibles procediments alternatius de solució.
Contracte d’aprenentatge	Acord establert entre el professorat i l’estudiantat per a la consecució d’uns  aprenentatges mitjançant una proposta de treball autònom, amb una supervisió per part del professorat al llarg d’un període determinat. En el contracte d’aprenentatge és bàsic un acord formalitzat, una relació de contraprestació recíproca, una implicació personal i un marc temporal d’execució. Funciona molt bé en assignatures semipresencials i no presencials.